abanderar
Consultar la conjugació de abanderar
- Verb. Proveir de bandera un lloc, una organització, etc.
- Verb. Proveir una nau dels documents competents per autoritzar la seva bandera.
- Verb. Acollir-se una nau a les condicions i normatives d'un país, entre les quals cal destacar l'obligatorietat de pagar impostos a aquest país i la de dur la seva bandera.
Equivalències castellanes documentades
- abanderar — Proveir de bandera. Viccionari: abanderar (autoria i historial)
- abanderar. Viccionari: abanderar (autoria i historial)
Formes documentades
abandero, abanderaré, abanderam, abanderàssem, abanderis, abanderàveu, abanderaia, abanderes, abanderarien, abanderésseu, abandereu, abanderàsseu, abanderades, abanderarives, abanderen, abanderem, abanderariven, abanderin, abanderau, abanderat, abanderéssiu, abanderegués, abanderi, abander, abanderí, abanderéssem, abandera, abanderà, abanderarem, abandere, abandereguessa, abanderaran, abanderares, abanderareu, abandereguessen, abanderessin, abandereguéssom, abanderàssim, abanderesses, abanderàssiu, abanderassin, abanderaríveu, abanderaves, abanderegueu, abanderàiem, abanderàvem, abanderats, abandereguem, abandereguesses, abanderavi, abanderessis, abanderavo, abanderarà, abanderara, abanderassis, abanderaven, abanderava, abanderessa, abanderarívem, abanderaies
Mostra de 60 formes; 83 formes disponibles en el corpus descarregable.
La procedència i la revisió de cada forma de Viccionari es conserven en el corpus descarregable.
Tornar al buscador