Conjugació del verb vindre en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de vindre en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | vindre |
|---|---|
| Gerundi | venint |
| Participi | vengut / vingut, venguda / vinguda, venguts / vinguts, vengudes / vingudes |
Indicatiu
| Present | vinc, vens, ve, venim, veniu, venen |
|---|---|
| Futur | vindré, vindràs, vindrà, vindrem, vindreu, vindran |
| Condicional | vindria, vindries, vindria, vindríem, vindríeu, vindrien |
| Imperfet | venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien |
| Passat simple | vinguí, vingueres, vingué, vinguérem, vinguéreu, vingueren |
| Passat perifrastic | vaig vindre, vares vindre, va vindre, vàrem vindre, vàreu vindre, varen vindre |
Subjuntiu
| Present | vinga, vingues, vinga, vingam, vingau, vinguen |
|---|---|
| Imperfet | vinguera, vingueres, vinguera, vinguérem, vinguéreu, vingueren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, vine, vinga, vingam, vingau, vinguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.