Conjugació del verb vindicar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de vindicar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | vindicar |
|---|---|
| Gerundi | vindicant |
| Participi | vindicat, vindicada, vindicats, vindicades |
Indicatiu
| Present | vindique, vindiques, vindica, vindiquem, vindiqueu, vindiquen |
|---|---|
| Futur | vindicaré, vindicaràs, vindicarà, vindicarem, vindicareu, vindicaran |
| Condicional | vindicaria, vindicaries, vindicaria, vindicaríem, vindicaríeu, vindicarien |
| Imperfet | vindicava, vindicaves, vindicava, vindicàvem, vindicàveu, vindicaven |
| Passat simple | vindiquí, vindicares, vindicà, vindicàrem, vindicàreu, vindicaren |
| Passat perifrastic | vaig vindicar, vares vindicar, va vindicar, vàrem vindicar, vàreu vindicar, varen vindicar |
Subjuntiu
| Present | vindique, vindiques, vindique, vindiquem, vindiqueu, vindiquen |
|---|---|
| Imperfet | vindicara, vindicares, vindicara, vindicàrem, vindicàreu, vindicaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, vindica, vindique, vindiquem, vindiqueu, vindiquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.