Conjugació del verb vinclar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de vinclar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | vinclar |
|---|---|
| Gerundi | vinclant |
| Participi | vinclat, vinclada, vinclats, vinclades |
Indicatiu
| Present | vincle, vincles, vincla, vinclem, vincleu, vinclen |
|---|---|
| Futur | vinclaré, vinclaràs, vinclarà, vinclarem, vinclareu, vinclaran |
| Condicional | vinclaria, vinclaries, vinclaria, vinclaríem, vinclaríeu, vinclarien |
| Imperfet | vinclava, vinclaves, vinclava, vinclàvem, vinclàveu, vinclaven |
| Passat simple | vinclí, vinclares, vinclà, vinclàrem, vinclàreu, vinclaren |
| Passat perifrastic | vaig vinclar, vares vinclar, va vinclar, vàrem vinclar, vàreu vinclar, varen vinclar |
Subjuntiu
| Present | vincle, vincles, vincle, vinclem, vincleu, vinclen |
|---|---|
| Imperfet | vinclara, vinclares, vinclara, vinclàrem, vinclàreu, vinclaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, vincla, vincle, vinclem, vincleu, vinclen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.