Conjugació del verb urgir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de urgir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | urgir |
|---|---|
| Gerundi | urgint |
| Participi | urgit, urgida, urgits, urgides |
Indicatiu
| Present | urgixc, urgixes, urgix, urgim, urgiu, urgixen |
|---|---|
| Futur | urgiré, urgiràs, urgirà, urgirem, urgireu, urgiran |
| Condicional | urgiria, urgiries, urgiria, urgiríem, urgiríeu, urgirien |
| Imperfet | urgia, urgies, urgia, urgíem, urgíeu, urgien |
| Passat simple | urgí, urgires, urgí, urgírem, urgíreu, urgiren |
| Passat perifrastic | vaig urgir, vares urgir, va urgir, vàrem urgir, vàreu urgir, varen urgir |
Subjuntiu
| Present | urgixca, urgixques, urgixca, urgim, urgiu, urgixquen |
|---|---|
| Imperfet | urgira, urgires, urgira, urgírem, urgíreu, urgiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, urgix, urgixca, urgim, urgiu, urgixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.