Conjugació del verb ultrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de ultrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | ultrar |
|---|---|
| Gerundi | ultrant |
| Participi | ultrat, ultrada, ultrats, ultrades |
Indicatiu
| Present | ultre, ultres, ultra, ultrem, ultreu, ultren |
|---|---|
| Futur | ultraré, ultraràs, ultrarà, ultrarem, ultrareu, ultraran |
| Condicional | ultraria, ultraries, ultraria, ultraríem, ultraríeu, ultrarien |
| Imperfet | ultrava, ultraves, ultrava, ultràvem, ultràveu, ultraven |
| Passat simple | ultrí, ultrares, ultrà, ultràrem, ultràreu, ultraren |
| Passat perifrastic | vaig ultrar, vares ultrar, va ultrar, vàrem ultrar, vàreu ultrar, varen ultrar |
Subjuntiu
| Present | ultre, ultres, ultre, ultrem, ultreu, ultren |
|---|---|
| Imperfet | ultrara, ultrares, ultrara, ultràrem, ultràreu, ultraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ultra, ultre, ultrem, ultreu, ultren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.