Conjugació del verb suputar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de suputar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | suputar |
|---|---|
| Gerundi | suputant |
| Participi | suputat, suputada, suputats, suputades |
Indicatiu
| Present | supute, suputes, suputa, suputem, suputeu, suputen |
|---|---|
| Futur | suputaré, suputaràs, suputarà, suputarem, suputareu, suputaran |
| Condicional | suputaria, suputaries, suputaria, suputaríem, suputaríeu, suputarien |
| Imperfet | suputava, suputaves, suputava, suputàvem, suputàveu, suputaven |
| Passat simple | suputí, suputares, suputà, suputàrem, suputàreu, suputaren |
| Passat perifrastic | vaig suputar, vares suputar, va suputar, vàrem suputar, vàreu suputar, varen suputar |
Subjuntiu
| Present | supute, suputes, supute, suputem, suputeu, suputen |
|---|---|
| Imperfet | suputara, suputares, suputara, suputàrem, suputàreu, suputaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, suputa, supute, suputem, suputeu, suputen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.