Conjugació del verb supurar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de supurar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | supurar |
|---|---|
| Gerundi | supurant |
| Participi | supurat, supurada, supurats, supurades |
Indicatiu
| Present | supure, supures, supura, supurem, supureu, supuren |
|---|---|
| Futur | supuraré, supuraràs, supurarà, supurarem, supurareu, supuraran |
| Condicional | supuraria, supuraries, supuraria, supuraríem, supuraríeu, supurarien |
| Imperfet | supurava, supuraves, supurava, supuràvem, supuràveu, supuraven |
| Passat simple | supurí, supurares, supurà, supuràrem, supuràreu, supuraren |
| Passat perifrastic | vaig supurar, vares supurar, va supurar, vàrem supurar, vàreu supurar, varen supurar |
Subjuntiu
| Present | supure, supures, supure, supurem, supureu, supuren |
|---|---|
| Imperfet | supurara, supurares, supurara, supuràrem, supuràreu, supuraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, supura, supure, supurem, supureu, supuren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.