Conjugació del verb suplir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de suplir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | suplir |
|---|---|
| Gerundi | suplint |
| Participi | suplit, suplida, suplits, suplides |
Indicatiu
| Present | suplixc, suplixes, suplix, suplim, supliu, suplixen |
|---|---|
| Futur | supliré, supliràs, suplirà, suplirem, suplireu, supliran |
| Condicional | supliria, supliries, supliria, supliríem, supliríeu, suplirien |
| Imperfet | suplia, suplies, suplia, suplíem, suplíeu, suplien |
| Passat simple | suplí, suplires, suplí, suplírem, suplíreu, supliren |
| Passat perifrastic | vaig suplir, vares suplir, va suplir, vàrem suplir, vàreu suplir, varen suplir |
Subjuntiu
| Present | suplixca, suplixques, suplixca, suplim, supliu, suplixquen |
|---|---|
| Imperfet | suplira, suplires, suplira, suplírem, suplíreu, supliren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, suplix, suplixca, suplim, supliu, suplixquen |
|---|
Observacions útils
- Admet suplit i suplert.