Conjugació del verb supeditar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de supeditar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | supeditar |
|---|---|
| Gerundi | supeditant |
| Participi | supeditat, supeditada, supeditats, supeditades |
Indicatiu
| Present | supedite, supedites, supedita, supeditem, supediteu, supediten |
|---|---|
| Futur | supeditaré, supeditaràs, supeditarà, supeditarem, supeditareu, supeditaran |
| Condicional | supeditaria, supeditaries, supeditaria, supeditaríem, supeditaríeu, supeditarien |
| Imperfet | supeditava, supeditaves, supeditava, supeditàvem, supeditàveu, supeditaven |
| Passat simple | supedití, supeditares, supedità, supeditàrem, supeditàreu, supeditaren |
| Passat perifrastic | vaig supeditar, vares supeditar, va supeditar, vàrem supeditar, vàreu supeditar, varen supeditar |
Subjuntiu
| Present | supedite, supedites, supedite, supeditem, supediteu, supediten |
|---|---|
| Imperfet | supeditara, supeditares, supeditara, supeditàrem, supeditàreu, supeditaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, supedita, supedite, supeditem, supediteu, supediten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.