Conjugació del verb sufocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de sufocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | sufocar |
|---|---|
| Gerundi | sufocant |
| Participi | sufocat, sufocada, sufocats, sufocades |
Indicatiu
| Present | sufoque, sufoques, sufoca, sufoquem, sufoqueu, sufoquen |
|---|---|
| Futur | sufocaré, sufocaràs, sufocarà, sufocarem, sufocareu, sufocaran |
| Condicional | sufocaria, sufocaries, sufocaria, sufocaríem, sufocaríeu, sufocarien |
| Imperfet | sufocava, sufocaves, sufocava, sufocàvem, sufocàveu, sufocaven |
| Passat simple | sufoquí, sufocares, sufocà, sufocàrem, sufocàreu, sufocaren |
| Passat perifrastic | vaig sufocar, vares sufocar, va sufocar, vàrem sufocar, vàreu sufocar, varen sufocar |
Subjuntiu
| Present | sufoque, sufoques, sufoque, sufoquem, sufoqueu, sufoquen |
|---|---|
| Imperfet | sufocara, sufocares, sufocara, sufocàrem, sufocàreu, sufocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, sufoca, sufoque, sufoquem, sufoqueu, sufoquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.