Conjugació del verb subjectar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de subjectar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | subjectar |
|---|---|
| Gerundi | subjectant |
| Participi | subjectat, subjectada, subjectats, subjectades |
Indicatiu
| Present | subjecte, subjectes, subjecta, subjectem, subjecteu, subjecten |
|---|---|
| Futur | subjectaré, subjectaràs, subjectarà, subjectarem, subjectareu, subjectaran |
| Condicional | subjectaria, subjectaries, subjectaria, subjectaríem, subjectaríeu, subjectarien |
| Imperfet | subjectava, subjectaves, subjectava, subjectàvem, subjectàveu, subjectaven |
| Passat simple | subjectí, subjectares, subjectà, subjectàrem, subjectàreu, subjectaren |
| Passat perifrastic | vaig subjectar, vares subjectar, va subjectar, vàrem subjectar, vàreu subjectar, varen subjectar |
Subjuntiu
| Present | subjecte, subjectes, subjecte, subjectem, subjecteu, subjecten |
|---|---|
| Imperfet | subjectara, subjectares, subjectara, subjectàrem, subjectàreu, subjectaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, subjecta, subjecte, subjectem, subjecteu, subjecten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.