Conjugació del verb sospitar en valencià

Infinitiu

sospitar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

sospitat, sospitada, sospitats, sospitades

Gerundi destacat

sospitant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	sospitar
Gerundi	sospitant
Participi	sospitat, sospitada, sospitats, sospitades

Present	sospite, sospites, sospita, sospitem, sospiteu, sospiten
Futur	sospitaré, sospitaràs, sospitarà, sospitarem, sospitareu, sospitaran
Condicional	sospitaria, sospitaries, sospitaria, sospitaríem, sospitaríeu, sospitarien
Imperfet	sospitava, sospitaves, sospitava, sospitàvem, sospitàveu, sospitaven
Passat simple	sospití, sospitares, sospità, sospitàrem, sospitàreu, sospitaren
Passat perifrastic	vaig sospitar, vares sospitar, va sospitar, vàrem sospitar, vàreu sospitar, varen sospitar

Present	sospite, sospites, sospite, sospitem, sospiteu, sospiten
Imperfet	sospitara, sospitares, sospitara, sospitàrem, sospitàreu, sospitaren

Imperatiu	-, sospita, sospite, sospitem, sospiteu, sospiten