Conjugació del verb sospitar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de sospitar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | sospitar |
|---|---|
| Gerundi | sospitant |
| Participi | sospitat, sospitada, sospitats, sospitades |
Indicatiu
| Present | sospite, sospites, sospita, sospitem, sospiteu, sospiten |
|---|---|
| Futur | sospitaré, sospitaràs, sospitarà, sospitarem, sospitareu, sospitaran |
| Condicional | sospitaria, sospitaries, sospitaria, sospitaríem, sospitaríeu, sospitarien |
| Imperfet | sospitava, sospitaves, sospitava, sospitàvem, sospitàveu, sospitaven |
| Passat simple | sospití, sospitares, sospità, sospitàrem, sospitàreu, sospitaren |
| Passat perifrastic | vaig sospitar, vares sospitar, va sospitar, vàrem sospitar, vàreu sospitar, varen sospitar |
Subjuntiu
| Present | sospite, sospites, sospite, sospitem, sospiteu, sospiten |
|---|---|
| Imperfet | sospitara, sospitares, sospitara, sospitàrem, sospitàreu, sospitaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, sospita, sospite, sospitem, sospiteu, sospiten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.