Conjugació del verb soltar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de soltar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | soltar |
|---|---|
| Gerundi | soltant |
| Participi | soltat, soltada, soltats, soltades |
Indicatiu
| Present | solte, soltes, solta, soltem, solteu, solten |
|---|---|
| Futur | soltaré, soltaràs, soltarà, soltarem, soltareu, soltaran |
| Condicional | soltaria, soltaries, soltaria, soltaríem, soltaríeu, soltarien |
| Imperfet | soltava, soltaves, soltava, soltàvem, soltàveu, soltaven |
| Passat simple | soltí, soltares, soltà, soltàrem, soltàreu, soltaren |
| Passat perifrastic | vaig soltar, vares soltar, va soltar, vàrem soltar, vàreu soltar, varen soltar |
Subjuntiu
| Present | solte, soltes, solte, soltem, solteu, solten |
|---|---|
| Imperfet | soltara, soltares, soltara, soltàrem, soltàreu, soltaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, solta, solte, soltem, solteu, solten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.