Conjugació del verb sollar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de sollar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | sollar |
|---|---|
| Gerundi | sollant |
| Participi | sollat, sollada, sollats, sollades |
Indicatiu
| Present | solle, solles, solla, sollem, solleu, sollen |
|---|---|
| Futur | sollaré, sollaràs, sollarà, sollarem, sollareu, sollaran |
| Condicional | sollaria, sollaries, sollaria, sollaríem, sollaríeu, sollarien |
| Imperfet | sollava, sollaves, sollava, sollàvem, sollàveu, sollaven |
| Passat simple | sollí, sollares, sollà, sollàrem, sollàreu, sollaren |
| Passat perifrastic | vaig sollar, vares sollar, va sollar, vàrem sollar, vàreu sollar, varen sollar |
Subjuntiu
| Present | solle, solles, solle, sollem, solleu, sollen |
|---|---|
| Imperfet | sollara, sollares, sollara, sollàrem, sollàreu, sollaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, solla, solle, sollem, solleu, sollen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.