Conjugació del verb solcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de solcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | solcar |
|---|---|
| Gerundi | solcant |
| Participi | solcat, solcada, solcats, solcades |
Indicatiu
| Present | solque, solques, solca, solquem, solqueu, solquen |
|---|---|
| Futur | solcaré, solcaràs, solcarà, solcarem, solcareu, solcaran |
| Condicional | solcaria, solcaries, solcaria, solcaríem, solcaríeu, solcarien |
| Imperfet | solcava, solcaves, solcava, solcàvem, solcàveu, solcaven |
| Passat simple | solquí, solcares, solcà, solcàrem, solcàreu, solcaren |
| Passat perifrastic | vaig solcar, vares solcar, va solcar, vàrem solcar, vàreu solcar, varen solcar |
Subjuntiu
| Present | solque, solques, solque, solquem, solqueu, solquen |
|---|---|
| Imperfet | solcara, solcares, solcara, solcàrem, solcàreu, solcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, solca, solque, solquem, solqueu, solquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.