Conjugació del verb solapar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de solapar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | solapar |
|---|---|
| Gerundi | solapant |
| Participi | solapat, solapada, solapats, solapades |
Indicatiu
| Present | solape, solapes, solapa, solapem, solapeu, solapen |
|---|---|
| Futur | solaparé, solaparàs, solaparà, solaparem, solapareu, solaparan |
| Condicional | solaparia, solaparies, solaparia, solaparíem, solaparíeu, solaparien |
| Imperfet | solapava, solapaves, solapava, solapàvem, solapàveu, solapaven |
| Passat simple | solapí, solapares, solapà, solapàrem, solapàreu, solaparen |
| Passat perifrastic | vaig solapar, vares solapar, va solapar, vàrem solapar, vàreu solapar, varen solapar |
Subjuntiu
| Present | solape, solapes, solape, solapem, solapeu, solapen |
|---|---|
| Imperfet | solapara, solapares, solapara, solapàrem, solapàreu, solaparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, solapa, solape, solapem, solapeu, solapen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.