Conjugació del verb sojornar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de sojornar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | sojornar |
|---|---|
| Gerundi | sojornant |
| Participi | sojornat, sojornada, sojornats, sojornades |
Indicatiu
| Present | sojorne, sojornes, sojorna, sojornem, sojorneu, sojornen |
|---|---|
| Futur | sojornaré, sojornaràs, sojornarà, sojornarem, sojornareu, sojornaran |
| Condicional | sojornaria, sojornaries, sojornaria, sojornaríem, sojornaríeu, sojornarien |
| Imperfet | sojornava, sojornaves, sojornava, sojornàvem, sojornàveu, sojornaven |
| Passat simple | sojorní, sojornares, sojornà, sojornàrem, sojornàreu, sojornaren |
| Passat perifrastic | vaig sojornar, vares sojornar, va sojornar, vàrem sojornar, vàreu sojornar, varen sojornar |
Subjuntiu
| Present | sojorne, sojornes, sojorne, sojornem, sojorneu, sojornen |
|---|---|
| Imperfet | sojornara, sojornares, sojornara, sojornàrem, sojornàreu, sojornaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, sojorna, sojorne, sojornem, sojorneu, sojornen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.