Conjugació del verb soflamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de soflamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | soflamar |
|---|---|
| Gerundi | soflamant |
| Participi | soflamat, soflamada, soflamats, soflamades |
Indicatiu
| Present | soflame, soflames, soflama, soflamem, soflameu, soflamen |
|---|---|
| Futur | soflamaré, soflamaràs, soflamarà, soflamarem, soflamareu, soflamaran |
| Condicional | soflamaria, soflamaries, soflamaria, soflamaríem, soflamaríeu, soflamarien |
| Imperfet | soflamava, soflamaves, soflamava, soflamàvem, soflamàveu, soflamaven |
| Passat simple | soflamí, soflamares, soflamà, soflamàrem, soflamàreu, soflamaren |
| Passat perifrastic | vaig soflamar, vares soflamar, va soflamar, vàrem soflamar, vàreu soflamar, varen soflamar |
Subjuntiu
| Present | soflame, soflames, soflame, soflamem, soflameu, soflamen |
|---|---|
| Imperfet | soflamara, soflamares, soflamara, soflamàrem, soflamàreu, soflamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, soflama, soflame, soflamem, soflameu, soflamen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.