Conjugació del verb socarrimar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de socarrimar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | socarrimar |
|---|---|
| Gerundi | socarrimant |
| Participi | socarrimat, socarrimada, socarrimats, socarrimades |
Indicatiu
| Present | socarrime, socarrimes, socarrima, socarrimem, socarrimeu, socarrimen |
|---|---|
| Futur | socarrimaré, socarrimaràs, socarrimarà, socarrimarem, socarrimareu, socarrimaran |
| Condicional | socarrimaria, socarrimaries, socarrimaria, socarrimaríem, socarrimaríeu, socarrimarien |
| Imperfet | socarrimava, socarrimaves, socarrimava, socarrimàvem, socarrimàveu, socarrimaven |
| Passat simple | socarrimí, socarrimares, socarrimà, socarrimàrem, socarrimàreu, socarrimaren |
| Passat perifrastic | vaig socarrimar, vares socarrimar, va socarrimar, vàrem socarrimar, vàreu socarrimar, varen socarrimar |
Subjuntiu
| Present | socarrime, socarrimes, socarrime, socarrimem, socarrimeu, socarrimen |
|---|---|
| Imperfet | socarrimara, socarrimares, socarrimara, socarrimàrem, socarrimàreu, socarrimaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, socarrima, socarrime, socarrimem, socarrimeu, socarrimen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.