Conjugació del verb singlonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de singlonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | singlonar |
|---|---|
| Gerundi | singlonant |
| Participi | singlonat, singlonada, singlonats, singlonades |
Indicatiu
| Present | singlone, singlones, singlona, singlonem, singloneu, singlonen |
|---|---|
| Futur | singlonaré, singlonaràs, singlonarà, singlonarem, singlonareu, singlonaran |
| Condicional | singlonaria, singlonaries, singlonaria, singlonaríem, singlonaríeu, singlonarien |
| Imperfet | singlonava, singlonaves, singlonava, singlonàvem, singlonàveu, singlonaven |
| Passat simple | singloní, singlonares, singlonà, singlonàrem, singlonàreu, singlonaren |
| Passat perifrastic | vaig singlonar, vares singlonar, va singlonar, vàrem singlonar, vàreu singlonar, varen singlonar |
Subjuntiu
| Present | singlone, singlones, singlone, singlonem, singloneu, singlonen |
|---|---|
| Imperfet | singlonara, singlonares, singlonara, singlonàrem, singlonàreu, singlonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, singlona, singlone, singlonem, singloneu, singlonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.