Conjugació del verb sincopar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de sincopar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | sincopar |
|---|---|
| Gerundi | sincopant |
| Participi | sincopat, sincopada, sincopats, sincopades |
Indicatiu
| Present | sincope, sincopes, sincopa, sincopem, sincopeu, sincopen |
|---|---|
| Futur | sincoparé, sincoparàs, sincoparà, sincoparem, sincopareu, sincoparan |
| Condicional | sincoparia, sincoparies, sincoparia, sincoparíem, sincoparíeu, sincoparien |
| Imperfet | sincopava, sincopaves, sincopava, sincopàvem, sincopàveu, sincopaven |
| Passat simple | sincopí, sincopares, sincopà, sincopàrem, sincopàreu, sincoparen |
| Passat perifrastic | vaig sincopar, vares sincopar, va sincopar, vàrem sincopar, vàreu sincopar, varen sincopar |
Subjuntiu
| Present | sincope, sincopes, sincope, sincopem, sincopeu, sincopen |
|---|---|
| Imperfet | sincopara, sincopares, sincopara, sincopàrem, sincopàreu, sincoparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, sincopa, sincope, sincopem, sincopeu, sincopen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.