Conjugació del verb sermonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de sermonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | sermonar |
|---|---|
| Gerundi | sermonant |
| Participi | sermonat, sermonada, sermonats, sermonades |
Indicatiu
| Present | sermone, sermones, sermona, sermonem, sermoneu, sermonen |
|---|---|
| Futur | sermonaré, sermonaràs, sermonarà, sermonarem, sermonareu, sermonaran |
| Condicional | sermonaria, sermonaries, sermonaria, sermonaríem, sermonaríeu, sermonarien |
| Imperfet | sermonava, sermonaves, sermonava, sermonàvem, sermonàveu, sermonaven |
| Passat simple | sermoní, sermonares, sermonà, sermonàrem, sermonàreu, sermonaren |
| Passat perifrastic | vaig sermonar, vares sermonar, va sermonar, vàrem sermonar, vàreu sermonar, varen sermonar |
Subjuntiu
| Present | sermone, sermones, sermone, sermonem, sermoneu, sermonen |
|---|---|
| Imperfet | sermonara, sermonares, sermonara, sermonàrem, sermonàreu, sermonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, sermona, sermone, sermonem, sermoneu, sermonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.