Conjugació del verb sentenciar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de sentenciar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | sentenciar |
|---|---|
| Gerundi | sentenciant |
| Participi | sentenciat, sentenciada, sentenciats, sentenciades |
Indicatiu
| Present | sentencie, sentencies, sentencia, sentenciem, sentencieu, sentencien |
|---|---|
| Futur | sentenciaré, sentenciaràs, sentenciarà, sentenciarem, sentenciareu, sentenciaran |
| Condicional | sentenciaria, sentenciaries, sentenciaria, sentenciaríem, sentenciaríeu, sentenciarien |
| Imperfet | sentenciava, sentenciaves, sentenciava, sentenciàvem, sentenciàveu, sentenciaven |
| Passat simple | sentencií, sentenciares, sentencià, sentenciàrem, sentenciàreu, sentenciaren |
| Passat perifrastic | vaig sentenciar, vares sentenciar, va sentenciar, vàrem sentenciar, vàreu sentenciar, varen sentenciar |
Subjuntiu
| Present | sentencie, sentencies, sentencie, sentenciem, sentencieu, sentencien |
|---|---|
| Imperfet | sentenciara, sentenciares, sentenciara, sentenciàrem, sentenciàreu, sentenciaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, sentencia, sentencie, sentenciem, sentencieu, sentencien |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.