Conjugació del verb sagramentar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de sagramentar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | sagramentar |
|---|---|
| Gerundi | sagramentant |
| Participi | sagramentat, sagramentada, sagramentats, sagramentades |
Indicatiu
| Present | sagramente, sagramentés, sagramenta, sagramentem, sagramenteu, sagramenten |
|---|---|
| Futur | sagramentaré, sagramentaràs, sagramentarà, sagramentarem, sagramentareu, sagramentaran |
| Condicional | sagramentaria, sagramentaries, sagramentaria, sagramentaríem, sagramentaríeu, sagramentarien |
| Imperfet | sagramentava, sagramentaves, sagramentava, sagramentàvem, sagramentàveu, sagramentaven |
| Passat simple | sagramentí, sagramentares, sagramentà, sagramentàrem, sagramentàreu, sagramentaren |
| Passat perifrastic | vaig sagramentar, vares sagramentar, va sagramentar, vàrem sagramentar, vàreu sagramentar, varen sagramentar |
Subjuntiu
| Present | sagramente, sagramentés, sagramente, sagramentem, sagramenteu, sagramenten |
|---|---|
| Imperfet | sagramentara, sagramentares, sagramentara, sagramentàrem, sagramentàreu, sagramentaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, sagramenta, sagramente, sagramentem, sagramenteu, sagramenten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.