Conjugació del verb roncar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de roncar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | roncar |
|---|---|
| Gerundi | roncant |
| Participi | roncat, roncada, roncats, roncades |
Indicatiu
| Present | ronque, ronques, ronca, ronquem, ronqueu, ronquen |
|---|---|
| Futur | roncaré, roncaràs, roncarà, roncarem, roncareu, roncaran |
| Condicional | roncaria, roncaries, roncaria, roncaríem, roncaríeu, roncarien |
| Imperfet | roncava, roncaves, roncava, roncàvem, roncàveu, roncaven |
| Passat simple | ronquí, roncares, roncà, roncàrem, roncàreu, roncaren |
| Passat perifrastic | vaig roncar, vares roncar, va roncar, vàrem roncar, vàreu roncar, varen roncar |
Subjuntiu
| Present | ronque, ronques, ronque, ronquem, ronqueu, ronquen |
|---|---|
| Imperfet | roncara, roncares, roncara, roncàrem, roncàreu, roncaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, ronca, ronque, ronquem, ronqueu, ronquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.