Conjugació del verb repel·lir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de repel·lir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | repel·lir |
|---|---|
| Gerundi | repel·lint |
| Participi | repel·lit, repel·lida, repel·lits, repel·lides |
Indicatiu
| Present | repel·lixc, repel·lixes, repel·lix, repel·lim, repel·liu, repel·lixen |
|---|---|
| Futur | repel·liré, repel·liràs, repel·lirà, repel·lirem, repel·lireu, repel·liran |
| Condicional | repel·liria, repel·liries, repel·liria, repel·liríem, repel·liríeu, repel·lirien |
| Imperfet | repel·lia, repel·lies, repel·lia, repel·líem, repel·líeu, repel·lien |
| Passat simple | repel·lí, repel·lires, repel·lí, repel·lírem, repel·líreu, repel·liren |
| Passat perifrastic | vaig repel·lir, vares repel·lir, va repel·lir, vàrem repel·lir, vàreu repel·lir, varen repel·lir |
Subjuntiu
| Present | repel·lixca, repel·lixques, repel·lixca, repel·lim, repel·liu, repel·lixquen |
|---|---|
| Imperfet | repel·lira, repel·lires, repel·lira, repel·lírem, repel·líreu, repel·liren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, repel·lix, repel·lixca, repel·lim, repel·liu, repel·lixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.