Conjugació del verb relluir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de relluir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | relluir |
|---|---|
| Gerundi | relluint |
| Participi | relluït, relluïda, relluïts, relluïdes |
Indicatiu
| Present | relluïxc, relluïxes, relluïx, relluïm, relluïu, relluïxen |
|---|---|
| Futur | relluiré, relluiràs, relluirà, relluirem, relluireu, relluiran |
| Condicional | relluiria, relluiries, relluiria, relluiríem, relluiríeu, relluirien |
| Imperfet | relluïa, relluïes, relluïa, relluíem, relluíeu, relluïen |
| Passat simple | relluí, relluïres, relluí, relluírem, relluíreu, relluïren |
| Passat perifrastic | vaig relluir, vares relluir, va relluir, vàrem relluir, vàreu relluir, varen relluir |
Subjuntiu
| Present | relluïxca, relluïxques, relluïxca, relluïm, relluïu, relluïxquen |
|---|---|
| Imperfet | relluïra, relluïres, relluïra, relluírem, relluíreu, relluïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, relluïx, relluïxca, relluïm, relluïu, relluïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.