Conjugació del verb reencarnar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de reencarnar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | reencarnar |
|---|---|
| Gerundi | reencarnant |
| Participi | reencarnat, reencarnada, reencarnats, reencarnades |
Indicatiu
| Present | reencarne, reencarnes, reencarna, reencarnem, reencarneu, reencarnen |
|---|---|
| Futur | reencarnaré, reencarnaràs, reencarnarà, reencarnarem, reencarnareu, reencarnaran |
| Condicional | reencarnaria, reencarnaries, reencarnaria, reencarnaríem, reencarnaríeu, reencarnarien |
| Imperfet | reencarnava, reencarnaves, reencarnava, reencarnàvem, reencarnàveu, reencarnaven |
| Passat simple | reencarní, reencarnares, reencarnà, reencarnàrem, reencarnàreu, reencarnaren |
| Passat perifrastic | vaig reencarnar, vares reencarnar, va reencarnar, vàrem reencarnar, vàreu reencarnar, varen reencarnar |
Subjuntiu
| Present | reencarne, reencarnes, reencarne, reencarnem, reencarneu, reencarnen |
|---|---|
| Imperfet | reencarnara, reencarnares, reencarnara, reencarnàrem, reencarnàreu, reencarnaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, reencarna, reencarne, reencarnem, reencarneu, reencarnen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.