Conjugació del verb reclinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de reclinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | reclinar |
|---|---|
| Gerundi | reclinant |
| Participi | reclinat, reclinada, reclinats, reclinades |
Indicatiu
| Present | recline, reclines, reclina, reclinem, reclineu, reclinen |
|---|---|
| Futur | reclinaré, reclinaràs, reclinarà, reclinarem, reclinareu, reclinaran |
| Condicional | reclinaria, reclinaries, reclinaria, reclinaríem, reclinaríeu, reclinarien |
| Imperfet | reclinava, reclinaves, reclinava, reclinàvem, reclinàveu, reclinaven |
| Passat simple | recliní, reclinares, reclinà, reclinàrem, reclinàreu, reclinaren |
| Passat perifrastic | vaig reclinar, vares reclinar, va reclinar, vàrem reclinar, vàreu reclinar, varen reclinar |
Subjuntiu
| Present | recline, reclines, recline, reclinem, reclineu, reclinen |
|---|---|
| Imperfet | reclinara, reclinares, reclinara, reclinàrem, reclinàreu, reclinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, reclina, recline, reclinem, reclineu, reclinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.