Conjugació del verb reassignar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de reassignar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | reassignar |
|---|---|
| Gerundi | reassignant |
| Participi | reassignat, reassignada, reassignats, reassignades |
Indicatiu
| Present | reassigne, reassignes, reassigna, reassignem, reassigneu, reassignen |
|---|---|
| Futur | reassignaré, reassignaràs, reassignarà, reassignarem, reassignareu, reassignaran |
| Condicional | reassignaria, reassignaries, reassignaria, reassignaríem, reassignaríeu, reassignarien |
| Imperfet | reassignava, reassignaves, reassignava, reassignàvem, reassignàveu, reassignaven |
| Passat simple | reassigní, reassignares, reassignà, reassignàrem, reassignàreu, reassignaren |
| Passat perifrastic | vaig reassignar, vares reassignar, va reassignar, vàrem reassignar, vàreu reassignar, varen reassignar |
Subjuntiu
| Present | reassigne, reassignes, reassigne, reassignem, reassigneu, reassignen |
|---|---|
| Imperfet | reassignara, reassignares, reassignara, reassignàrem, reassignàreu, reassignaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, reassigna, reassigne, reassignem, reassigneu, reassignen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.