Conjugació del verb rasclumejar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de rasclumejar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | rasclumejar |
|---|---|
| Gerundi | rasclumejant |
| Participi | rasclumejat, rasclumejada, rasclumejats, rasclumejades |
Indicatiu
| Present | rasclumege, rasclumeges, rasclumeja, rasclumegem, rasclumegeu, rasclumegen |
|---|---|
| Futur | rasclumejaré, rasclumejaràs, rasclumejarà, rasclumejarem, rasclumejareu, rasclumejaran |
| Condicional | rasclumejaria, rasclumejaries, rasclumejaria, rasclumejaríem, rasclumejaríeu, rasclumejarien |
| Imperfet | rasclumejava, rasclumejaves, rasclumejava, rasclumejàvem, rasclumejàveu, rasclumejaven |
| Passat simple | rasclumegí, rasclumejares, rasclumejà, rasclumejàrem, rasclumejàreu, rasclumejaren |
| Passat perifrastic | vaig rasclumejar, vares rasclumejar, va rasclumejar, vàrem rasclumejar, vàreu rasclumejar, varen rasclumejar |
Subjuntiu
| Present | rasclumege, rasclumeges, rasclumege, rasclumegem, rasclumegeu, rasclumegen |
|---|---|
| Imperfet | rasclumejara, rasclumejares, rasclumejara, rasclumejàrem, rasclumejàreu, rasclumejaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, rasclumeja, rasclumege, rasclumegem, rasclumegeu, rasclumegen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.