Conjugació del verb pretendre en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de pretendre en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | pretendre |
|---|---|
| Gerundi | pretenent |
| Participi | pretés, pretesa, pretesos, preteses |
Indicatiu
| Present | pretenc, pretens, pretén, pretenem, preteneu, pretenen |
|---|---|
| Futur | pretendré, pretendràs, pretendrà, pretendrem, pretendreu, pretendran |
| Condicional | pretendria, pretendries, pretendria, pretendríem, pretendríeu, pretendrien |
| Imperfet | pretenia, pretenies, pretenia, preteníem, preteníeu, pretenien |
| Passat simple | pretenguí, pretengueres, pretengué, pretenguérem, pretenguéreu, pretengueren |
| Passat perifrastic | vaig pretendre, vares pretendre, va pretendre, vàrem pretendre, vàreu pretendre, varen pretendre |
Subjuntiu
| Present | pretenga, pretengues, pretenga, pretengam, pretengau, pretenguen |
|---|---|
| Imperfet | pretenguera, pretengueres, pretenguera, pretenguérem, pretenguéreu, pretengueren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, pretén, pretenga, pretengam, pretengau, pretenguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.