Conjugació del verb pol·luir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de pol·luir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | pol·luir |
|---|---|
| Gerundi | pol·luint |
| Participi | pol·luït, pol·luïda, pol·luïts, pol·luïdes |
Indicatiu
| Present | pol·luïxc, pol·luïxes, pol·luïx, pol·luïm, pol·luïu, pol·luïxen |
|---|---|
| Futur | pol·luiré, pol·luiràs, pol·luirà, pol·luirem, pol·luireu, pol·luiran |
| Condicional | pol·luiria, pol·luiries, pol·luiria, pol·luiríem, pol·luiríeu, pol·luirien |
| Imperfet | pol·luïa, pol·luïes, pol·luïa, pol·luíem, pol·luíeu, pol·luïen |
| Passat simple | pol·luí, pol·luïres, pol·luí, pol·luírem, pol·luíreu, pol·luïren |
| Passat perifrastic | vaig pol·luir, vares pol·luir, va pol·luir, vàrem pol·luir, vàreu pol·luir, varen pol·luir |
Subjuntiu
| Present | pol·luïxca, pol·luïxques, pol·luïxca, pol·luïm, pol·luïu, pol·luïxquen |
|---|---|
| Imperfet | pol·luïra, pol·luïres, pol·luïra, pol·luírem, pol·luíreu, pol·luïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, pol·luïx, pol·luïxca, pol·luïm, pol·luïu, pol·luïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.