Conjugació del verb piconar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de piconar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | piconar |
|---|---|
| Gerundi | piconant |
| Participi | piconat, piconada, piconats, piconades |
Indicatiu
| Present | picone, picones, picona, piconem, piconeu, piconen |
|---|---|
| Futur | piconaré, piconaràs, piconarà, piconarem, piconareu, piconaran |
| Condicional | piconaria, piconaries, piconaria, piconaríem, piconaríeu, piconarien |
| Imperfet | piconava, piconaves, piconava, piconàvem, piconàveu, piconaven |
| Passat simple | piconí, piconares, piconà, piconàrem, piconàreu, piconaren |
| Passat perifrastic | vaig piconar, vares piconar, va piconar, vàrem piconar, vàreu piconar, varen piconar |
Subjuntiu
| Present | picone, picones, picone, piconem, piconeu, piconen |
|---|---|
| Imperfet | piconara, piconares, piconara, piconàrem, piconàreu, piconaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, picona, picone, piconem, piconeu, piconen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.