Conjugació del verb nomenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de nomenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | nomenar |
|---|---|
| Gerundi | nomenant |
| Participi | nomenat, nomenada, nomenats, nomenades |
Indicatiu
| Present | nomene, nomenes, nomena, nomenem, nomeneu, nomenen |
|---|---|
| Futur | nomenaré, nomenaràs, nomenarà, nomenarem, nomenareu, nomenaran |
| Condicional | nomenaria, nomenaries, nomenaria, nomenaríem, nomenaríeu, nomenarien |
| Imperfet | nomenava, nomenaves, nomenava, nomenàvem, nomenàveu, nomenaven |
| Passat simple | nomení, nomenares, nomenà, nomenàrem, nomenàreu, nomenaren |
| Passat perifrastic | vaig nomenar, vares nomenar, va nomenar, vàrem nomenar, vàreu nomenar, varen nomenar |
Subjuntiu
| Present | nomene, nomenes, nomene, nomenem, nomeneu, nomenen |
|---|---|
| Imperfet | nomenara, nomenares, nomenara, nomenàrem, nomenàreu, nomenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, nomena, nomene, nomenem, nomeneu, nomenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.