Conjugació del verb monologar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de monologar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | monologar |
|---|---|
| Gerundi | monologant |
| Participi | monologat, monologada, monologats, monologades |
Indicatiu
| Present | monologue, monologues, monologa, monologuem, monologueu, monologuen |
|---|---|
| Futur | monologaré, monologaràs, monologarà, monologarem, monologareu, monologaran |
| Condicional | monologaria, monologaries, monologaria, monologaríem, monologaríeu, monologarien |
| Imperfet | monologava, monologaves, monologava, monologàvem, monologàveu, monologaven |
| Passat simple | monologuí, monologares, monologà, monologàrem, monologàreu, monologaren |
| Passat perifrastic | vaig monologar, vares monologar, va monologar, vàrem monologar, vàreu monologar, varen monologar |
Subjuntiu
| Present | monologue, monologues, monologue, monologuem, monologueu, monologuen |
|---|---|
| Imperfet | monologara, monologares, monologara, monologàrem, monologàreu, monologaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, monologa, monologue, monologuem, monologueu, monologuen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.