Conjugació del verb mirar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de mirar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | mirar |
|---|---|
| Gerundi | mirant |
| Participi | mirat, mirada, mirats, mirades |
Indicatiu
| Present | mire, mires, mira, mirem, mireu, miren |
|---|---|
| Futur | miraré, miraràs, mirarà, mirarem, mirareu, miraran |
| Condicional | miraria, miraries, miraria, miraríem, miraríeu, mirarien |
| Imperfet | mirava, miraves, mirava, miràvem, miràveu, miraven |
| Passat simple | mirí, mirares, mirà, miràrem, miràreu, miraren |
| Passat perifrastic | vaig mirar, vares mirar, va mirar, vàrem mirar, vàreu mirar, varen mirar |
Subjuntiu
| Present | mire, mires, mire, mirem, mireu, miren |
|---|---|
| Imperfet | mirara, mirares, mirara, miràrem, miràreu, miraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, mira, mire, mirem, mireu, miren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.