Conjugació del verb menjucar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de menjucar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | menjucar |
|---|---|
| Gerundi | menjucant |
| Participi | menjucat, menjucada, menjucats, menjucades |
Indicatiu
| Present | menjuque, menjuques, menjuca, menjuquem, menjuqueu, menjuquen |
|---|---|
| Futur | menjucaré, menjucaràs, menjucarà, menjucarem, menjucareu, menjucaran |
| Condicional | menjucaria, menjucaries, menjucaria, menjucaríem, menjucaríeu, menjucarien |
| Imperfet | menjucava, menjucaves, menjucava, menjucàvem, menjucàveu, menjucaven |
| Passat simple | menjuquí, menjucares, menjucà, menjucàrem, menjucàreu, menjucaren |
| Passat perifrastic | vaig menjucar, vares menjucar, va menjucar, vàrem menjucar, vàreu menjucar, varen menjucar |
Subjuntiu
| Present | menjuque, menjuques, menjuque, menjuquem, menjuqueu, menjuquen |
|---|---|
| Imperfet | menjucara, menjucares, menjucara, menjucàrem, menjucàreu, menjucaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, menjuca, menjuque, menjuquem, menjuqueu, menjuquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.