Conjugació del verb mendicar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de mendicar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | mendicar |
|---|---|
| Gerundi | mendicant |
| Participi | mendicat, mendicada, mendicats, mendicades |
Indicatiu
| Present | mendique, mendiques, mendica, mendiquem, mendiqueu, mendiquen |
|---|---|
| Futur | mendicaré, mendicaràs, mendicarà, mendicarem, mendicareu, mendicaran |
| Condicional | mendicaria, mendicaries, mendicaria, mendicaríem, mendicaríeu, mendicarien |
| Imperfet | mendicava, mendicaves, mendicava, mendicàvem, mendicàveu, mendicaven |
| Passat simple | mendiquí, mendicares, mendicà, mendicàrem, mendicàreu, mendicaren |
| Passat perifrastic | vaig mendicar, vares mendicar, va mendicar, vàrem mendicar, vàreu mendicar, varen mendicar |
Subjuntiu
| Present | mendique, mendiques, mendique, mendiquem, mendiqueu, mendiquen |
|---|---|
| Imperfet | mendicara, mendicares, mendicara, mendicàrem, mendicàreu, mendicaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, mendica, mendique, mendiquem, mendiqueu, mendiquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.