Conjugació del verb menar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de menar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | menar |
|---|---|
| Gerundi | menant |
| Participi | menat, menada, menats, menades |
Indicatiu
| Present | mene, menes, mena, menem, meneu, menen |
|---|---|
| Futur | menaré, menaràs, menarà, menarem, menareu, menaran |
| Condicional | menaria, menaries, menaria, menaríem, menaríeu, menarien |
| Imperfet | menava, menaves, menava, menàvem, menàveu, menaven |
| Passat simple | mení, menares, menà, menàrem, menàreu, menaren |
| Passat perifrastic | vaig menar, vares menar, va menar, vàrem menar, vàreu menar, varen menar |
Subjuntiu
| Present | mene, menes, mene, menem, meneu, menen |
|---|---|
| Imperfet | menara, menares, menara, menàrem, menàreu, menaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, mena, mene, menem, meneu, menen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.