Conjugació del verb marrucar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de marrucar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | marrucar |
|---|---|
| Gerundi | marrucant |
| Participi | marrucat, marrucada, marrucats, marrucades |
Indicatiu
| Present | marruque, marruques, marruca, marruquem, marruqueu, marruquen |
|---|---|
| Futur | marrucaré, marrucaràs, marrucarà, marrucarem, marrucareu, marrucaran |
| Condicional | marrucaria, marrucaries, marrucaria, marrucaríem, marrucaríeu, marrucarien |
| Imperfet | marrucava, marrucaves, marrucava, marrucàvem, marrucàveu, marrucaven |
| Passat simple | marruquí, marrucares, marrucà, marrucàrem, marrucàreu, marrucaren |
| Passat perifrastic | vaig marrucar, vares marrucar, va marrucar, vàrem marrucar, vàreu marrucar, varen marrucar |
Subjuntiu
| Present | marruque, marruques, marruque, marruquem, marruqueu, marruquen |
|---|---|
| Imperfet | marrucara, marrucares, marrucara, marrucàrem, marrucàreu, marrucaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, marruca, marruque, marruquem, marruqueu, marruquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.