Conjugació del verb marrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de marrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | marrar |
|---|---|
| Gerundi | marrant |
| Participi | marrat, marrada, marrats, marrades |
Indicatiu
| Present | marre, marres, marra, marrem, marreu, marren |
|---|---|
| Futur | marraré, marraràs, marrarà, marrarem, marrareu, marraran |
| Condicional | marraria, marraries, marraria, marraríem, marraríeu, marrarien |
| Imperfet | marrava, marraves, marrava, marràvem, marràveu, marraven |
| Passat simple | marrí, marrares, marrà, marràrem, marràreu, marraren |
| Passat perifrastic | vaig marrar, vares marrar, va marrar, vàrem marrar, vàreu marrar, varen marrar |
Subjuntiu
| Present | marre, marres, marre, marrem, marreu, marren |
|---|---|
| Imperfet | marrara, marrares, marrara, marràrem, marràreu, marraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, marra, marre, marrem, marreu, marren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.