Conjugació del verb manducar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de manducar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | manducar |
|---|---|
| Gerundi | manducant |
| Participi | manducat, manducada, manducats, manducades |
Indicatiu
| Present | manduque, manduques, manduca, manduquem, manduqueu, manduquen |
|---|---|
| Futur | manducaré, manducaràs, manducarà, manducarem, manducareu, manducaran |
| Condicional | manducaria, manducaries, manducaria, manducaríem, manducaríeu, manducarien |
| Imperfet | manducava, manducaves, manducava, manducàvem, manducàveu, manducaven |
| Passat simple | manduquí, manducares, manducà, manducàrem, manducàreu, manducaren |
| Passat perifrastic | vaig manducar, vares manducar, va manducar, vàrem manducar, vàreu manducar, varen manducar |
Subjuntiu
| Present | manduque, manduques, manduque, manduquem, manduqueu, manduquen |
|---|---|
| Imperfet | manducara, manducares, manducara, manducàrem, manducàreu, manducaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, manduca, manduque, manduquem, manduqueu, manduquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.