Conjugació del verb manar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de manar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | manar |
|---|---|
| Gerundi | manant |
| Participi | manat, manada, manats, manades |
Indicatiu
| Present | mane, manes, mana, manem, maneu, manen |
|---|---|
| Futur | manaré, manaràs, manarà, manarem, manareu, manaran |
| Condicional | manaria, manaries, manaria, manaríem, manaríeu, manarien |
| Imperfet | manava, manaves, manava, manàvem, manàveu, manaven |
| Passat simple | maní, manares, manà, manàrem, manàreu, manaren |
| Passat perifrastic | vaig manar, vares manar, va manar, vàrem manar, vàreu manar, varen manar |
Subjuntiu
| Present | mane, manes, mane, manem, maneu, manen |
|---|---|
| Imperfet | manara, manares, manara, manàrem, manàreu, manaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, mana, mane, manem, maneu, manen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.