Conjugació del verb irrompre en valencià

Infinitiu

irrompre

Família

Segona conjugació

Model verbal

Derivat de rompre

Participi destacat

irromput, irrompuda, irromputs, irrompudes

Gerundi destacat

irrompent

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	irrompre
Gerundi	irrompent
Participi	irromput, irrompuda, irromputs, irrompudes

Present	irromp, irromps, irromp, irrompem, irrompeu, irrompen
Futur	irrompré, irrompràs, irromprà, irromprem, irrompreu, irrompran
Condicional	irrompria, irrompries, irrompria, irrompríem, irrompríeu, irromprien
Imperfet	irrompia, irrompies, irrompia, irrompíem, irrompíeu, irrompien
Passat simple	irrompí, irromperes, irrompé, irrompérem, irrompéreu, irromperen
Passat perifrastic	vaig irrompre, vares irrompre, va irrompre, vàrem irrompre, vàreu irrompre, varen irrompre

Present	irrompa, irrompes, irrompa, irrompam, irrompau, irrompen
Imperfet	irrompera, irromperes, irrompera, irrompérem, irrompéreu, irromperen

Imperatiu	-, irromp, irrompa, irrompam, irrompau, irrompen