Conjugació del verb invocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de invocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | invocar |
|---|---|
| Gerundi | invocant |
| Participi | invocat, invocada, invocats, invocades |
Indicatiu
| Present | invoque, invoques, invoca, invoquem, invoqueu, invoquen |
|---|---|
| Futur | invocaré, invocaràs, invocarà, invocarem, invocareu, invocaran |
| Condicional | invocaria, invocaries, invocaria, invocaríem, invocaríeu, invocarien |
| Imperfet | invocava, invocaves, invocava, invocàvem, invocàveu, invocaven |
| Passat simple | invoquí, invocares, invocà, invocàrem, invocàreu, invocaren |
| Passat perifrastic | vaig invocar, vares invocar, va invocar, vàrem invocar, vàreu invocar, varen invocar |
Subjuntiu
| Present | invoque, invoques, invoque, invoquem, invoqueu, invoquen |
|---|---|
| Imperfet | invocara, invocares, invocara, invocàrem, invocàreu, invocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, invoca, invoque, invoquem, invoqueu, invoquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.