Conjugació del verb intrigar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de intrigar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | intrigar |
|---|---|
| Gerundi | intrigant |
| Participi | intrigat, intrigada, intrigats, intrigades |
Indicatiu
| Present | intrigue, intrigues, intriga, intriguem, intrigueu, intriguen |
|---|---|
| Futur | intrigaré, intrigaràs, intrigarà, intrigarem, intrigareu, intrigaran |
| Condicional | intrigaria, intrigaries, intrigaria, intrigaríem, intrigaríeu, intrigarien |
| Imperfet | intrigava, intrigaves, intrigava, intrigàvem, intrigàveu, intrigaven |
| Passat simple | intriguí, intrigares, intrigà, intrigàrem, intrigàreu, intrigaren |
| Passat perifrastic | vaig intrigar, vares intrigar, va intrigar, vàrem intrigar, vàreu intrigar, varen intrigar |
Subjuntiu
| Present | intrigue, intrigues, intrigue, intriguem, intrigueu, intriguen |
|---|---|
| Imperfet | intrigara, intrigares, intrigara, intrigàrem, intrigàreu, intrigaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, intriga, intrigue, intriguem, intrigueu, intriguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.