Conjugació del verb intimar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de intimar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | intimar |
|---|---|
| Gerundi | intimant |
| Participi | intimat, intimada, intimats, intimades |
Indicatiu
| Present | intime, intimes, intima, intimem, intimeu, intimen |
|---|---|
| Futur | intimaré, intimaràs, intimarà, intimarem, intimareu, intimaran |
| Condicional | intimaria, intimaries, intimaria, intimaríem, intimaríeu, intimarien |
| Imperfet | intimava, intimaves, intimava, intimàvem, intimàveu, intimaven |
| Passat simple | intimí, intimares, intimà, intimàrem, intimàreu, intimaren |
| Passat perifrastic | vaig intimar, vares intimar, va intimar, vàrem intimar, vàreu intimar, varen intimar |
Subjuntiu
| Present | intime, intimes, intime, intimem, intimeu, intimen |
|---|---|
| Imperfet | intimara, intimares, intimara, intimàrem, intimàreu, intimaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, intima, intime, intimem, intimeu, intimen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.