Conjugació del verb interrogar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de interrogar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | interrogar |
|---|---|
| Gerundi | interrogant |
| Participi | interrogat, interrogada, interrogats, interrogades |
Indicatiu
| Present | interrogue, interrogues, interroga, interroguem, interrogueu, interroguen |
|---|---|
| Futur | interrogaré, interrogaràs, interrogarà, interrogarem, interrogareu, interrogaran |
| Condicional | interrogaria, interrogaries, interrogaria, interrogaríem, interrogaríeu, interrogarien |
| Imperfet | interrogava, interrogaves, interrogava, interrogàvem, interrogàveu, interrogaven |
| Passat simple | interroguí, interrogares, interrogà, interrogàrem, interrogàreu, interrogaren |
| Passat perifrastic | vaig interrogar, vares interrogar, va interrogar, vàrem interrogar, vàreu interrogar, varen interrogar |
Subjuntiu
| Present | interrogue, interrogues, interrogue, interroguem, interrogueu, interroguen |
|---|---|
| Imperfet | interrogara, interrogares, interrogara, interrogàrem, interrogàreu, interrogaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, interroga, interrogue, interroguem, interrogueu, interroguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.